All posts tagged: dansa contemporània

Rosas Dansat Rosas

Tensions hipnòtiques: quatre dones en una batalla rítmica De l’escenari a una escola abandonada Quatre dones es lliuren a una batalla rítmica a través d’una gestualitat quotidiana. Estrenada el 1983, Rosas danst Rosas, de la coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker i amb música de Thierry De Mey i Peter Veermersch, és un clàssic de la dansa contemporània. Un dels compositors de l’obra, l’artista multidisciplinari Thierry de Mey, va filmar i editar aquesta coreografia en una localització molt singular, una escola abandonada. El resultat d’aquesta adaptació cinematogràfica és fascinant i alhora desconcertant, perquè l’arquitectura esdevé coreografia; la gestualitat, matemàtica; la música, arquitectura, i la pel·lícula, dansa. Roses balla Roses . Rosas danst Rosas és la primera peça de la companyia Rosas, fundada el 1983, que aleshores només estava formada per dones. El títol de la peça es refereix al fet que les quatre dones que ballen la peça “es ballen a si mateixes” a través de la repetició i el cansament. A l’adaptació cinematogràfica del 1997, s’hi van afegir més ballarines. La idea de crear …

La Caputxeta vermella en xandall

Publicat al Núvol Le petite chaperon rouge de la companyia francesa Divergences.  Coreografia : Sylvain Huc // Interpretació: Cécile Grassin i Sylvain Huc Univers sonor: Xavier Coriat // Disseny d’il·luminació: Pierre Masselot. 18 de desembre de 2015, Sala Hiroshima. Vet aquí una vegada una noia vestida amb un xandall i una dessuadora vermella que còrrer. Fuig. L’escenari és fosc i ella s’il·lumina a si mateixa amb una llanterna. Le Petite Chaperon Rougede la companyia Divergences arrenca com un thriller, jugant amb ombres, intuïm i el que no veiem. Gairebé buida, només uns llums fosforescents ocupen l’escena i a un racó, envoltat de vinils, un home punxa la música en directe. Aquesta versió coreogràfica del conte de Perrault, o dels germans Grimm, renuncia a la trama per a submergir-nos en elements misterios i temes universals de la història de la caputxeta. El coreògraf i ballarí Sylvain Huc –que interpreta al llop– s’endinsa en diferents formes i registres: la comicitat de l’slasptick, la màgia del teatre d’ombres, el suspens nostàlgic del cinema mut expressionista, seqüències de moviment …