All posts filed under: Paraules en dansa

A Swan Lake, d’Alexander Ekman

Published by

Cicle de Dansa Filmada, CaixaForum Barcelona.  Projecció 26/02/2017 Un llac surrealista i espectacular Sinopsi El primer acte viatja al passat: ens situa el 1877 –més o menys– quan es va crear la primera versió del Llac del Cignes, que va ser un fracàs. Les escenes entrellacen diàlegs, coreografia, cant, com si fos un musical i la música de Mikael Karlsson fa referència a la partitura de P. I. Txaikovski. L’ambientació, de fet, és atemporal. La primera escena ens dibuixa múltiples sketchos de personatges que creuen l’escenari: unes animadores, una família feliç, un transvestit o una diva ocupada en fer de diva. Després d’aquesta escena agitada, Ekman ens condueix al despatx d’un productor teatral on un artista l’intenta convèncer de produir un espectacle sobre cignes. El productor li dóna llum verda després de sentir la història d’Un llac dels Cignes. Per crear el musical The Swan Lake City, l’artista es documenta i consulta una ornitòloga. Al segon acte, que transcorre 137 anys després el cigne blanc i el negre es troben sobre l’aigua. El cos de ball …

NY Export: OPUS JAZZ, de Jerome Robbins

Published by

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II).  Projecció 19/02/2017, 19h.  New York, New York! Danza filmada en las calles de  Nueva York El ballet de Jerome Robbins (creador de West Side Story) se estrenó en 1958 en Roma, la partitura fue concebida por el compositor Robert Prince. Esta pieza habla de la juventud urbana y sus inquietudes a través de la fusión de la danza clásica, el jazz, el baile y los ritmos latinos y americanos. NY export: opus jazz se emitió en el Show de Ed Sullivan (el espectáculo televisivo más popular durante décadas en EE UU) donde se convirtió en una sensación, pero después de una gira internacional se representó poco. Durante la producción del 2005 los bailarines solistas del NYCB, Ellen Bar Y Sean Suozzi, al trabajar en la coreografía sintieron la necesidad de devolver el ballet a las calles que lo habían inspirado. Después de sesenta años el espíritu rebelde e intrépido de NY export sigue vigente. Jody Lee Lipes ha escrito el guión y dirigido esta película en la que intercala …

Coppélia, de Maguy Marin

Published by

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II) i Saragossa (III). Projecció 5 de febrer de 2017.  Un ballet a l’extraradi urbà Argument En un barri d’extraradi, una parella jove, en Franz i la Swanilda, es discuteixen perquè ell està obsessionat amb una noia que llegeix en un balcó –no saben que és una nina creada per en Dr. Coppelius, un home vell i solitari. Franz no és l’únic noi que admira aquesta mena de Barbie, és a dir, Coppélia. De nit, Swanilda irromp a l’apartament del Dr. Coppelius, on troba una pel·lícula i es disfressa de Coppélia. Projecta la pel·lícula on surt l’autòmata, però Dr. Coppelius l’enganxa in fraganti. Quan Swanilda fuig hi entra Franz, que ha escalat pel balcó. Els dos homes es posen a beure i ha admirar Coppèlia projectada a la pantalla. La imatge de la dona es multiplica al cel·luloide, però sota l’afecte de l’alcohol en Dr. Coppelius i Franz s’adormen. De manera simbòlica, les rèpliques de Coppélia (homes i dones vestits com la nina) invadeixen la casa del vell per jugar …

Jewels, de George Balanchine

Published by

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II) i Saragossa (III). Projecció 22 de gener de 2017.  La joia neoclàssica Sinopsi Jewels (Joies) és un tríptic, o bé un ballet abstracte en tres actes. Cada peça, que prèn el nom d’una gemma, és un portal a un imaginari diferent, amb la seva atmosfera i referències estilístiques. Emeralds (Esmeraldes) amb música de Gabriel Fauré copsa l’estil del ballet romàntic francès, misteriòs i poètic. A Rubies (rubís) el frenesí del jazz i la partitura d’Igor Stravinski es depleguen en moviments sincopats i frescos. I finalment a Diamonds, l’esplendor imperial del ballet clàssic rus esclata amb música de P.I. Txaikovski. Al taller del joier George Balanchine (Sant Petersburg, 1904 – Nova York, 1983) és el gran renovador de la dansa clàssica, el mestre neoclàssic per excel·lència. Es formà a Sant Petersburg i es consolidà com a coreògraf a París -dos dels bressols de la dansa- i acabà forjant l’estil de la dansa clàssica dels Estats Units. Balanchine es considerava a si mateix un artesà, més que un artista, i va …

Postals filmades de Nadal

Published by

Article publicat a Núvol el 25 de desembre de 2016.  Les pel·lícules que mantenen l’esperit nadalenc ben amunt no falten mai a la cartellera. Però, fins i tot les més tradicionals s’endinsen sovint al regust melancòlic, i de fet, aquest és un dels aspectes que més ens atrau. Què ens revela el cinema sobre el Nadal i sobre nosaltres mateixos? Els carrers il·luminats, la decoració festiva –més o menys kistch–, els mercats ambulants, regals, i sobretot trobades, dinars, família o amics. Que l’esperit nadalenc no decaigui! Ara bé, aquesta època de l’any té la seva cara melancòlica. I és que les llums de Nadal, en el fons, decoren les nits més llargues de l’any, uns dies que desprenen una atmosfera especial. Boira, neu, vent o pluja, com més inhòspid sigui el temps, millor, perquè així gaudirem del caliu d’estar a casa. Al segle XIX, les històries de fantasmes nadalenques van esdevenir el gènere de ficció per excel·lència de la temporada hivernal. De fet, la postal del Nadal victorià és la que més ha calat en …

La carn del flamenc ‘Al baile’

Published by

Crítica publicada al Núvol Juan Carlos Lérida tanca la triologia Los cuerpos del flamenco que va començar el 2010 amb Al toque en el que investigava sobre la corporalitat de la guitarra. La segona entrega va ser Al cante, peça en la que va compartir escenari amb El Niño de Elche el 2014, i aquest cap de setmana va presentar l’última part: Al Baile, viatge en el que l’acompanyen David Climent de loscorderos.sc i el ballarí Gilles Viander. Com si fósssim en una casa en obres l’espectacle arrenca amb soroll que percuteix insistent en el buit negre. La foscor s’esvaeix i en un racó es divisa una massa rosa xiclet que pren forma de tres cossos vestits amb elegància, o bé tres flamencs humanoides enfeintats en ser flamencs. No saps ben bé on ets al començar Al baile; la honestadat dels tres ballarins per cometre la seva missió és autèntica, però la prespectiva amb la que es diposa l’acció és confusa: sembla un documental de La 2 en el que el Tricicle interpretessin tres aus …

Raimon Àvila: “Moviment i emoció són dues cares de la mateixa moneda”

Published by

Entrevista publicada a el Núvol. Després de més de vint-i-cinc anys de docència a l’Institut del Teatre, Raimon Àvila, que també ha publicat poesia i teatre, ha escrit dos llibres destinats als intèrprets escènics. A Moure i Commoure (2011) descriu diferents tècniques concretes amb les quals actors, ballarins i músics puguin adquirir consciència corporal. I en el segon, publicat enguany per la Diputació de Barcelona, Impulsos, emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic(2016) indaga el lligam complex entre el moviment i l’emoció d’una manera transversal, des de definicions neurocientífiques fins com navegar entre la gran diversitat de tècniques d’interpretació que han abordat la gran paradoxa de l’actor. En aquesta cruïlla hi ha un nom indispensable, el de Rudolf von Laban (1879-1958), ballarí, coreògraf i teòric del moviment. Ens trobem amb Raimon Àvila a l’Institut del Teatre per parlar d’Impulsos, del bagatge acumulat al llarg dels anys, que l’ha portat a escriure el llibre, i de les descobertes que ha fet al llarg d’aquesta recerca.     Clàudia Brufau: Com vas entrar en contacte amb el treball …