All posts filed under: Entrevistes i articles

The Car Man

La història d’un mecànic sota les melodies de Bizet Mathew Bourne reimagina la famosa música de Bizet en un thriller ambientat als anys 50 al mig-oest americà. Sense seguir la història de Marimée, la coreografia de Bourne vibra amb la mateixa força i passions: desig, gelosia, traïció i venjança. Argument Acte primer. Un forester, Luca, arriba a Harmony on comença a treballar de mecànic al garatge-restaurant de Dino. La seva presència en aquest poble italo-americà té un efecte immediat sobre els altres. La dona de Dino, Lana, intenta resistir-se a l’atractiu Luca, però acaba sucumbint i inicien una relació tòrrida. Però no és l’única persona a qui sedueix, al taller Luca es fa amic d’Angelo, un noi del qual els altres mecàniques se’n burlen constantment. El forester l’ajuda a guanyar confiança i l’Angelo se n’enamora sense que la seva xicota, la Rita, se n’adoni. Durant una festa, en Dino comença a sospitar la relació entre la Lana i en Luca, però no en fa massa cas. Després de la celebració troba els dos amants junts, …

Rosas Dansat Rosas

Tensions hipnòtiques: quatre dones en una batalla rítmica De l’escenari a una escola abandonada Quatre dones es lliuren a una batalla rítmica a través d’una gestualitat quotidiana. Estrenada el 1983, Rosas danst Rosas, de la coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker i amb música de Thierry De Mey i Peter Veermersch, és un clàssic de la dansa contemporània. Un dels compositors de l’obra, l’artista multidisciplinari Thierry de Mey, va filmar i editar aquesta coreografia en una localització molt singular, una escola abandonada. El resultat d’aquesta adaptació cinematogràfica és fascinant i alhora desconcertant, perquè l’arquitectura esdevé coreografia; la gestualitat, matemàtica; la música, arquitectura, i la pel·lícula, dansa. Roses balla Roses . Rosas danst Rosas és la primera peça de la companyia Rosas, fundada el 1983, que aleshores només estava formada per dones. El títol de la peça es refereix al fet que les quatre dones que ballen la peça “es ballen a si mateixes” a través de la repetició i el cansament. A l’adaptació cinematogràfica del 1997, s’hi van afegir més ballarines. La idea de crear …

La Novena simfonia de Beethoven

Celebració monumental de la germandat Cinquanta anys després d’estrenar-se al Circ Reial de Brussel·les (el 27 d’octubre de 1964), Gil Roman, director artístic del Béjart Ballet Lausanne, amb la complicitat del Ballet de Tokio, va reunir més de 250 artistes per remuntar la ‘Novena’ de Béjart, una obra monumental i imprescindible del segle xx. Aquesta producció va ser un projecte que es va gestar durant tres anys. El ballet parteix d’una introducció molt teatral, Gil Roman recitant solemnement textos d’El Naixement de la Tragèdia de Nietzsche, i culmina amb el quart moviment, l’Oda a l’alegria de Schiller, protagonitzat pel genial ballarí colombià Oscar Chacón. La Novena de Béjart La Novena Simfonia va ser la primera coreografia llarga creada per Maurice Béjart. Entre altres ballarins, va reunir Paolo Bortoluzzi, Tania Bari, Duska Sifnios, Jorge Lefèvre i Germinal Cassado, que en van interpretar els rols principals. En la seva autobiografia va escriure que “es va deixar guiar per Beethoven.” Malgrat que la idea inicial era una interpretació pura de la música de Beethoven, Béjart va afegir textos …

La Bella Dorment, el ballet de ballets

El Ballet de Ballets: La Bella Dorment de Màrius Petipa El coreògraf Màrius Petipa es va basar en La bella dorment del bosc, el conte de Charles Perrault, per crear un ballet amb música de P. I. Txaikovski. Estrenat amb el Ballet Imperial Rus de Sant Petersburg, Petipa es va inspirar en la cort de Lluís XIV de França i Versailles –que va fundar la primera acadèmia professional de dansa– per ambientar la posada en escena. El llibret d’aquesta obra coreogràfica monumental, d’un pròleg i tres actes, va ser concebut per Petipa Mateix i Ivan Vsevolozhsky –director dels teatres imperials­– i van seguir la versió dels germans Grimm. El ballet s’estrenà el gener del 1890 davant del Tsar, que no en va ser gaire entusiasta com tampoc ho van ser les crítiques, tot i així va captivar una generació de balletòmans que el van rescatar de l’oblit. El que sí que va ser una sensació instantània va ser la música va captivar al públic que la va considerar preciosa i gairebé simfònica –les partitures per ballets …

A Swan Lake, d’Alexander Ekman

Cicle de Dansa Filmada, CaixaForum Barcelona.  Projecció 26/02/2017 Un llac surrealista i espectacular Sinopsi El primer acte viatja al passat: ens situa el 1877 –més o menys– quan es va crear la primera versió del Llac del Cignes, que va ser un fracàs. Les escenes entrellacen diàlegs, coreografia, cant, com si fos un musical i la música de Mikael Karlsson fa referència a la partitura de P. I. Txaikovski. L’ambientació, de fet, és atemporal. La primera escena ens dibuixa múltiples sketchos de personatges que creuen l’escenari: unes animadores, una família feliç, un transvestit o una diva ocupada en fer de diva. Després d’aquesta escena agitada, Ekman ens condueix al despatx d’un productor teatral on un artista l’intenta convèncer de produir un espectacle sobre cignes. El productor li dóna llum verda després de sentir la història d’Un llac dels Cignes. Per crear el musical The Swan Lake City, l’artista es documenta i consulta una ornitòloga. Al segon acte, que transcorre 137 anys després el cigne blanc i el negre es troben sobre l’aigua. El cos de ball …

NY Export: OPUS JAZZ, de Jerome Robbins

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II).  Projecció 19/02/2017, 19h.  New York, New York! Danza filmada en las calles de  Nueva York El ballet de Jerome Robbins (creador de West Side Story) se estrenó en 1958 en Roma, la partitura fue concebida por el compositor Robert Prince. Esta pieza habla de la juventud urbana y sus inquietudes a través de la fusión de la danza clásica, el jazz, el baile y los ritmos latinos y americanos. NY export: opus jazz se emitió en el Show de Ed Sullivan (el espectáculo televisivo más popular durante décadas en EE UU) donde se convirtió en una sensación, pero después de una gira internacional se representó poco. Durante la producción del 2005 los bailarines solistas del NYCB, Ellen Bar Y Sean Suozzi, al trabajar en la coreografía sintieron la necesidad de devolver el ballet a las calles que lo habían inspirado. Después de sesenta años el espíritu rebelde e intrépido de NY export sigue vigente. Jody Lee Lipes ha escrito el guión y dirigido esta película en la que intercala …

Coppélia, de Maguy Marin

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II) i Saragossa (III). Projecció 5 de febrer de 2017.  Un ballet a l’extraradi urbà Argument En un barri d’extraradi, una parella jove, en Franz i la Swanilda, es discuteixen perquè ell està obsessionat amb una noia que llegeix en un balcó –no saben que és una nina creada per en Dr. Coppelius, un home vell i solitari. Franz no és l’únic noi que admira aquesta mena de Barbie, és a dir, Coppélia. De nit, Swanilda irromp a l’apartament del Dr. Coppelius, on troba una pel·lícula i es disfressa de Coppélia. Projecta la pel·lícula on surt l’autòmata, però Dr. Coppelius l’enganxa in fraganti. Quan Swanilda fuig hi entra Franz, que ha escalat pel balcó. Els dos homes es posen a beure i ha admirar Coppèlia projectada a la pantalla. La imatge de la dona es multiplica al cel·luloide, però sota l’afecte de l’alcohol en Dr. Coppelius i Franz s’adormen. De manera simbòlica, les rèpliques de Coppélia (homes i dones vestits com la nina) invadeixen la casa del vell per jugar …