All posts filed under: Featured Text

The Car Man

Published by

La història d’un mecànic sota les melodies de Bizet Mathew Bourne reimagina la famosa música de Bizet en un thriller ambientat als anys 50 al mig-oest americà. Sense seguir la història de Marimée, la coreografia de Bourne vibra amb la mateixa força i passions: desig, gelosia, traïció i venjança. Argument Acte primer. Un forester, Luca, arriba a Harmony on comença a treballar de mecànic al garatge-restaurant de Dino. La seva presència en aquest poble italo-americà té un efecte immediat sobre els altres. La dona de Dino, Lana, intenta resistir-se a l’atractiu Luca, però acaba sucumbint i inicien una relació tòrrida. Però no és l’única persona a qui sedueix, al taller Luca es fa amic d’Angelo, un noi del qual els altres mecàniques se’n burlen constantment. El forester l’ajuda a guanyar confiança i l’Angelo se n’enamora sense que la seva xicota, la Rita, se n’adoni. Durant una festa, en Dino comença a sospitar la relació entre la Lana i en Luca, però no en fa massa cas. Després de la celebració troba els dos amants junts, …

Rosas Dansat Rosas

Published by

Tensions hipnòtiques: quatre dones en una batalla rítmica De l’escenari a una escola abandonada Quatre dones es lliuren a una batalla rítmica a través d’una gestualitat quotidiana. Estrenada el 1983, Rosas danst Rosas, de la coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker i amb música de Thierry De Mey i Peter Veermersch, és un clàssic de la dansa contemporània. Un dels compositors de l’obra, l’artista multidisciplinari Thierry de Mey, va filmar i editar aquesta coreografia en una localització molt singular, una escola abandonada. El resultat d’aquesta adaptació cinematogràfica és fascinant i alhora desconcertant, perquè l’arquitectura esdevé coreografia; la gestualitat, matemàtica; la música, arquitectura, i la pel·lícula, dansa. Roses balla Roses . Rosas danst Rosas és la primera peça de la companyia Rosas, fundada el 1983, que aleshores només estava formada per dones. El títol de la peça es refereix al fet que les quatre dones que ballen la peça “es ballen a si mateixes” a través de la repetició i el cansament. A l’adaptació cinematogràfica del 1997, s’hi van afegir més ballarines. La idea de crear …

La Novena simfonia de Beethoven

Published by

Celebració monumental de la germandat Cinquanta anys després d’estrenar-se al Circ Reial de Brussel·les (el 27 d’octubre de 1964), Gil Roman, director artístic del Béjart Ballet Lausanne, amb la complicitat del Ballet de Tokio, va reunir més de 250 artistes per remuntar la ‘Novena’ de Béjart, una obra monumental i imprescindible del segle xx. Aquesta producció va ser un projecte que es va gestar durant tres anys. El ballet parteix d’una introducció molt teatral, Gil Roman recitant solemnement textos d’El Naixement de la Tragèdia de Nietzsche, i culmina amb el quart moviment, l’Oda a l’alegria de Schiller, protagonitzat pel genial ballarí colombià Oscar Chacón. La Novena de Béjart La Novena Simfonia va ser la primera coreografia llarga creada per Maurice Béjart. Entre altres ballarins, va reunir Paolo Bortoluzzi, Tania Bari, Duska Sifnios, Jorge Lefèvre i Germinal Cassado, que en van interpretar els rols principals. En la seva autobiografia va escriure que “es va deixar guiar per Beethoven.” Malgrat que la idea inicial era una interpretació pura de la música de Beethoven, Béjart va afegir textos …

La Bella Dorment, el ballet de ballets

Published by

El Ballet de Ballets: La Bella Dorment de Màrius Petipa El coreògraf Màrius Petipa es va basar en La bella dorment del bosc, el conte de Charles Perrault, per crear un ballet amb música de P. I. Txaikovski. Estrenat amb el Ballet Imperial Rus de Sant Petersburg, Petipa es va inspirar en la cort de Lluís XIV de França i Versailles –que va fundar la primera acadèmia professional de dansa– per ambientar la posada en escena. El llibret d’aquesta obra coreogràfica monumental, d’un pròleg i tres actes, va ser concebut per Petipa Mateix i Ivan Vsevolozhsky –director dels teatres imperials­– i van seguir la versió dels germans Grimm. El ballet s’estrenà el gener del 1890 davant del Tsar, que no en va ser gaire entusiasta com tampoc ho van ser les crítiques, tot i així va captivar una generació de balletòmans que el van rescatar de l’oblit. El que sí que va ser una sensació instantània va ser la música va captivar al públic que la va considerar preciosa i gairebé simfònica –les partitures per ballets …

Giselle, unes notes

Published by

Giselle va ser un èxit immediat quan s’estrenà a la Salle Le Peletier de París, el 28 de juny de 1841, l’obra consagrà a la jove ballarina Carlota Grisi, la primera Giselle. El ballet, idea original de l’escriptor i crític de dansa Théophile Gautier, va captivar el públic parisí que es veia, d’una manera o altra, reflectit en el destí de la jove camperola alemanya o del duc Albrecht. Per remot que pugui semblar el relat sobre aquests amants rurals desafortunats, apel·lava una qüestió que preocupava al públic burgès de meitats del segle XIX: amor romàntic vs. matrimoni de conveniència. Giselle ens parla d’amor, traïció, venjança i perdó; l’atracció entre dues persones d’estrats socials diferents. Tracta de la tasca complexa de prendre decisions en una societat classista: cal seguir el que ens dicta el desig o la raó? Cal que ens escoltem els altres? Gautier s’inspirà en una llegenda recollida per Heinrich Heine a De l’Allemagne sobre les willis –esperits de noies joves mortes abans de les noces– i del poema “Fantômes”, de Victor Hugo, …

Ian McEwan: “El feto es un héroe existencial, una voz en la oscuridad”

Published by

Crónica publicada en Núvol ( cat, 13/03/2017) y en Libelista (cast, 22/03/2017). «Estaba en la conferencia más aburrida del planeta, no os diré donde, y de la nada me vino a la cabeza “I aquí me tenéis, bocabajo dentro de una mujer”», explicaba socarrón Ian McEwan al público atento del CCCB. Como solo un feto podría hacer esta afirmación, esta frase llevó a McEwan a hacer de un nonato el narrador de su decimoséptima novela. El pasado jueves, el periodista Antonio Lozano entrevistó al escritor británico en la presentación de Cáscara de nuez, traducida al castellano por Jaime Zulaika y publicada por Anagrama. El acto se enmarcó en el festival Kosmopolis, la fiesta de la literatura amplificada. Mientras hace cola para entrar, la señora que tengo delante exclama ilusionada: «¡Mira, acaba de pasar McEwan!». Somos unos cuantos lectores los que solemnemente esperamos con una de sus novelas en las manos, los que llevamos Cáscara de nuez leemos, como si repasáramos anotaciones justo antes de un examen final. La sala se llena hasta los topes, la mayoría de …

A Swan Lake, d’Alexander Ekman

Published by

Cicle de Dansa Filmada, CaixaForum Barcelona.  Projecció 26/02/2017 Un llac surrealista i espectacular Sinopsi El primer acte viatja al passat: ens situa el 1877 –més o menys– quan es va crear la primera versió del Llac del Cignes, que va ser un fracàs. Les escenes entrellacen diàlegs, coreografia, cant, com si fos un musical i la música de Mikael Karlsson fa referència a la partitura de P. I. Txaikovski. L’ambientació, de fet, és atemporal. La primera escena ens dibuixa múltiples sketchos de personatges que creuen l’escenari: unes animadores, una família feliç, un transvestit o una diva ocupada en fer de diva. Després d’aquesta escena agitada, Ekman ens condueix al despatx d’un productor teatral on un artista l’intenta convèncer de produir un espectacle sobre cignes. El productor li dóna llum verda després de sentir la història d’Un llac dels Cignes. Per crear el musical The Swan Lake City, l’artista es documenta i consulta una ornitòloga. Al segon acte, que transcorre 137 anys després el cigne blanc i el negre es troben sobre l’aigua. El cos de ball …