All posts filed under: Calaix de sastre

Vania en la Calle 42: Chéjov en proceso

Una melodía de jazz nos conduce a través de la bulliciosa calle 42, los actores llegan al decrépito New Amsterdam Theatre. Sólo un grupo reducido de espectadores asiste a este ensayo de Tío Vania. Entran al teatro y admiran la belleza decadente de la sala en la que “se representó Ziegfreld Follies”, cuenta André Gregory, director de la obra, a su público selecto. Retazos de conversaciones se mezclan con la música. Wallace Shawn –que interpreta Vania– comenta que se siente exhausto porque no ha dormido bien, se tumba para descansar en un banco. Justo a su lado, Pheobe Brand –Marina, la nodriza– y Larry Pine –Dr. Astrov– se sientan en una mesa. Él se queja que va muy atareado, actúa en varias producciones a la vez. Sutilmente, esta charla enlaza con el principio del texto de Chéjov, y Shawn se despierta perezoso como Vania. Desde el inicio de Vania en la calle 42, Louis Malle sobrepone y difumina las fronteras entre cine y teatro, ensayo y función, siglo XIX y XX, actores y personajes. Inmortaliza …

Ian McEwan: “El feto es un héroe existencial, una voz en la oscuridad”

Crónica publicada en Núvol ( cat, 13/03/2017) y en Libelista (cast, 22/03/2017). «Estaba en la conferencia más aburrida del planeta, no os diré donde, y de la nada me vino a la cabeza “I aquí me tenéis, bocabajo dentro de una mujer”», explicaba socarrón Ian McEwan al público atento del CCCB. Como solo un feto podría hacer esta afirmación, esta frase llevó a McEwan a hacer de un nonato el narrador de su decimoséptima novela. El pasado jueves, el periodista Antonio Lozano entrevistó al escritor británico en la presentación de Cáscara de nuez, traducida al castellano por Jaime Zulaika y publicada por Anagrama. El acto se enmarcó en el festival Kosmopolis, la fiesta de la literatura amplificada. Mientras hace cola para entrar, la señora que tengo delante exclama ilusionada: «¡Mira, acaba de pasar McEwan!». Somos unos cuantos lectores los que solemnemente esperamos con una de sus novelas en las manos, los que llevamos Cáscara de nuez leemos, como si repasáramos anotaciones justo antes de un examen final. La sala se llena hasta los topes, la mayoría de …

Postals filmades de Nadal

Article publicat a Núvol el 25 de desembre de 2016.  Les pel·lícules que mantenen l’esperit nadalenc ben amunt no falten mai a la cartellera. Però, fins i tot les més tradicionals s’endinsen sovint al regust melancòlic, i de fet, aquest és un dels aspectes que més ens atrau. Què ens revela el cinema sobre el Nadal i sobre nosaltres mateixos? Els carrers il·luminats, la decoració festiva –més o menys kistch–, els mercats ambulants, regals, i sobretot trobades, dinars, família o amics. Que l’esperit nadalenc no decaigui! Ara bé, aquesta època de l’any té la seva cara melancòlica. I és que les llums de Nadal, en el fons, decoren les nits més llargues de l’any, uns dies que desprenen una atmosfera especial. Boira, neu, vent o pluja, com més inhòspid sigui el temps, millor, perquè així gaudirem del caliu d’estar a casa. Al segle XIX, les històries de fantasmes nadalenques van esdevenir el gènere de ficció per excel·lència de la temporada hivernal. De fet, la postal del Nadal victorià és la que més ha calat en …

Spinoffs literaris, protagonistes perifèrics

Article públicat pel Núvol, 20 d’octubre 2016.  Dos spinoffs clàssics de la literatura anglesa han fet cinquanta anys. Tom Stoppard va estrenar Rosencrantz i Guildenstern han mort, sobre els amics de Hamlet, l’agost de 1966. L’octubre d’aquell mateix any Jean Rhys va publicar L’ampla mar dels Sargassos, una preqüela de Jane Eyre. Ambdós textos col·loquen al centre de les seves històries personatges menors de dos emblemes del cànon literari: Hamlet de William Shakespeare i Jane Eyre de Charlotte Brontë. Corrien els seixanta quan l’efervescència de les contracultures posà en dubte les identitats culturals i desafià l’ordre preestablert. “Els spinoffs contemporanis han estat molt creatius en intentar destapar les veus perdudes: raça, classe i gènere, que són els factors més decisius que han desencadenat la reescriptura”, explica la professora en literatura americana Brigit Spengler, que ha estudiat els spinoffs literaris. L’ampla mar dels Sargassos i Rosencrantz i Guildenstern han mort són obres fundacionals, van encetar o reiniciar una diàleg entre el llegat literari i el món contemporani, i de retruc van saciar la set dels lectors que volen …

El ‘mashup’ que no em puc treure del cap

No me’l puc treure del cap. Des de fa unes setmanes esmorzo amb el contagiós i viral mashup de musicals de l’època daurada de Hollywood sobre el tema “Uptown Funk” (2014), de Bruno Mars i Mark Ronson. L’editor d’aquesta remescla cinematogràfico-musical és Nerd Fest Uk, que al·lega no haver alterat la velocitat de moviment dels talls utilitzats per sincronitzar-los amb la música. Després de muntar el 100 movie scenes sobre el mateix tema musical, Nerd Fest Uk ha creat aquest brillant remix, elevant aquest gènere a merèixer una categoria en els festivals de cinema de prestigi. Gràcies a la precisió quirúrgica del muntatge de Nerd Fest Uk  i el ritme de “Uptown Funk” els Nicholas Brothers, Shirley Temple, Bill Robinson, Fred Astaire, Ginger Rogers, Gene Kelly i les incomesurables Eleanor Powell i Ann Miller ens segueixen hipnotitzant. Si encara no l’heu vist, comproveu-ho: Nerd Fest Uk ha fet un collage/pastiche de 66 pel·lícules dels anys 30, 40 fins el 1953 –l’inici del declivi dels musicals clàssics de Hollywood– (aquí teniu tots els títols de les pel·lícules del mashup).La …

La crua post-postmodernitat: quan una acció real sembla una performance

Miami, 4 de desembre Cada desembre, des de fa 13 anys, es celebra a Miami una de les plataformes d’exhibició i venta d’art modern i contemporani més importants del continent americà: Art Basel. Mitjans de comunicació de tot el món, especialment americans i anglosaxons en feien ressó. Una de les peces mostrades al web de The Guardian és l’escultura de Tony Martelli, Sleepwalker (sonàmbul). Una obra hiperrealista que l’any passat lluïa, per incomoditat dels estudiants, enmig del campus de Wellesley College (Boston). Girem la truita. Divendres al vespre, una de les galeries d’Art Basel es va convertir en l’escena d’un crim. Una dona va ser apunyalada amb una navalla de precisió per una altra dona. Gairebé totes les versions de la notícia destacaven que donat el context, alguns dels assistens van creure que es tractava d’una performance, fins i tot uns minuts més tard quan la policia acordonava l’escena del crim. Segons el Miami Herald les dues eren assistents, l’agressora havia seguit a la víctima, les dues van discutir i la baralla verbal va derivar …

La seductora actualitat política a “The Good Wife”

Un candidat fictici salta al ring Demòcrata Aquesta temporada, la sèrie The Good Wife de CBS (creada per Michelle i Robert King) es llança de ple a la campanya per les primàries del Partit Demòcrata, i posa el governador d’Illinois, Peter Florrick (Chris Noth), al ring dels demòcrates tot comptint amb els candidats: Hillary Clinton, Bernie Sanders i Martin O’Malley. Des del seu inici, la sèrie dels King ha dibuixat paral·lelismes amb la peripècies dels Clinton, tot just arrenca quan esclata un escàndol sexual de fiscal de Chicago, Peter Florrick, i la seva dona Alicia (Julianna Margulies), la protagonista de la sèrie, li dóna suport públic. S’ha especulat si el personatge d’Alicia Florrick està inspirat en Hilary Clinton –una advocada que aguanta els alts i baixos de la carrera política del seu marit amb infidelitats incloses–. Deixant el suposat mirall entre una primera dama i l’altra, el cert, és que al llarg de les diferents temporades, s’ha pronunciat el nom Clinton amb més o menys freqüència. Una campanya fictícia a temps real Els showrunners d’aquesta …