All posts filed under: Cultura en qüestió

Vania en la Calle 42: Chéjov en proceso

Una melodía de jazz nos conduce a través de la bulliciosa calle 42, los actores llegan al decrépito New Amsterdam Theatre. Sólo un grupo reducido de espectadores asiste a este ensayo de Tío Vania. Entran al teatro y admiran la belleza decadente de la sala en la que “se representó Ziegfreld Follies”, cuenta André Gregory, director de la obra, a su público selecto. Retazos de conversaciones se mezclan con la música. Wallace Shawn –que interpreta Vania– comenta que se siente exhausto porque no ha dormido bien, se tumba para descansar en un banco. Justo a su lado, Pheobe Brand –Marina, la nodriza– y Larry Pine –Dr. Astrov– se sientan en una mesa. Él se queja que va muy atareado, actúa en varias producciones a la vez. Sutilmente, esta charla enlaza con el principio del texto de Chéjov, y Shawn se despierta perezoso como Vania. Desde el inicio de Vania en la calle 42, Louis Malle sobrepone y difumina las fronteras entre cine y teatro, ensayo y función, siglo XIX y XX, actores y personajes. Inmortaliza …

Ian McEwan: “El feto es un héroe existencial, una voz en la oscuridad”

Crónica publicada en Núvol ( cat, 13/03/2017) y en Libelista (cast, 22/03/2017). «Estaba en la conferencia más aburrida del planeta, no os diré donde, y de la nada me vino a la cabeza “I aquí me tenéis, bocabajo dentro de una mujer”», explicaba socarrón Ian McEwan al público atento del CCCB. Como solo un feto podría hacer esta afirmación, esta frase llevó a McEwan a hacer de un nonato el narrador de su decimoséptima novela. El pasado jueves, el periodista Antonio Lozano entrevistó al escritor británico en la presentación de Cáscara de nuez, traducida al castellano por Jaime Zulaika y publicada por Anagrama. El acto se enmarcó en el festival Kosmopolis, la fiesta de la literatura amplificada. Mientras hace cola para entrar, la señora que tengo delante exclama ilusionada: «¡Mira, acaba de pasar McEwan!». Somos unos cuantos lectores los que solemnemente esperamos con una de sus novelas en las manos, los que llevamos Cáscara de nuez leemos, como si repasáramos anotaciones justo antes de un examen final. La sala se llena hasta los topes, la mayoría de …

Postals filmades de Nadal

Article publicat a Núvol el 25 de desembre de 2016.  Les pel·lícules que mantenen l’esperit nadalenc ben amunt no falten mai a la cartellera. Però, fins i tot les més tradicionals s’endinsen sovint al regust melancòlic, i de fet, aquest és un dels aspectes que més ens atrau. Què ens revela el cinema sobre el Nadal i sobre nosaltres mateixos? Els carrers il·luminats, la decoració festiva –més o menys kistch–, els mercats ambulants, regals, i sobretot trobades, dinars, família o amics. Que l’esperit nadalenc no decaigui! Ara bé, aquesta època de l’any té la seva cara melancòlica. I és que les llums de Nadal, en el fons, decoren les nits més llargues de l’any, uns dies que desprenen una atmosfera especial. Boira, neu, vent o pluja, com més inhòspid sigui el temps, millor, perquè així gaudirem del caliu d’estar a casa. Al segle XIX, les històries de fantasmes nadalenques van esdevenir el gènere de ficció per excel·lència de la temporada hivernal. De fet, la postal del Nadal victorià és la que més ha calat en …

Spinoffs literaris, protagonistes perifèrics

Article públicat pel Núvol, 20 d’octubre 2016.  Dos spinoffs clàssics de la literatura anglesa han fet cinquanta anys. Tom Stoppard va estrenar Rosencrantz i Guildenstern han mort, sobre els amics de Hamlet, l’agost de 1966. L’octubre d’aquell mateix any Jean Rhys va publicar L’ampla mar dels Sargassos, una preqüela de Jane Eyre. Ambdós textos col·loquen al centre de les seves històries personatges menors de dos emblemes del cànon literari: Hamlet de William Shakespeare i Jane Eyre de Charlotte Brontë. Corrien els seixanta quan l’efervescència de les contracultures posà en dubte les identitats culturals i desafià l’ordre preestablert. “Els spinoffs contemporanis han estat molt creatius en intentar destapar les veus perdudes: raça, classe i gènere, que són els factors més decisius que han desencadenat la reescriptura”, explica la professora en literatura americana Brigit Spengler, que ha estudiat els spinoffs literaris. L’ampla mar dels Sargassos i Rosencrantz i Guildenstern han mort són obres fundacionals, van encetar o reiniciar una diàleg entre el llegat literari i el món contemporani, i de retruc van saciar la set dels lectors que volen …

Raimon Àvila: “Moviment i emoció són dues cares de la mateixa moneda”

Entrevista publicada a el Núvol. Després de més de vint-i-cinc anys de docència a l’Institut del Teatre, Raimon Àvila, que també ha publicat poesia i teatre, ha escrit dos llibres destinats als intèrprets escènics. A Moure i Commoure (2011) descriu diferents tècniques concretes amb les quals actors, ballarins i músics puguin adquirir consciència corporal. I en el segon, publicat enguany per la Diputació de Barcelona, Impulsos, emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic(2016) indaga el lligam complex entre el moviment i l’emoció d’una manera transversal, des de definicions neurocientífiques fins com navegar entre la gran diversitat de tècniques d’interpretació que han abordat la gran paradoxa de l’actor. En aquesta cruïlla hi ha un nom indispensable, el de Rudolf von Laban (1879-1958), ballarí, coreògraf i teòric del moviment. Ens trobem amb Raimon Àvila a l’Institut del Teatre per parlar d’Impulsos, del bagatge acumulat al llarg dels anys, que l’ha portat a escriure el llibre, i de les descobertes que ha fet al llarg d’aquesta recerca.     Clàudia Brufau: Com vas entrar en contacte amb el treball …