Autor: Clàudia Brufau Bonet

Postals filmades de Nadal

Article publicat a Núvol el 25 de desembre de 2016.  Les pel·lícules que mantenen l’esperit nadalenc ben amunt no falten mai a la cartellera. Però, fins i tot les més tradicionals s’endinsen sovint al regust melancòlic, i de fet, aquest és un dels aspectes que més ens atrau. Què ens revela el cinema sobre el Nadal i sobre nosaltres mateixos? Els carrers il·luminats, la decoració festiva –més o menys kistch–, els mercats ambulants, regals, i sobretot trobades, dinars, família o amics. Que l’esperit nadalenc no decaigui! Ara bé, aquesta època de l’any té la seva cara melancòlica. I és que les llums de Nadal, en el fons, decoren les nits més llargues de l’any, uns dies que desprenen una atmosfera especial. Boira, neu, vent o pluja, com més inhòspid sigui el temps, millor, perquè així gaudirem del caliu d’estar a casa. Al segle XIX, les històries de fantasmes nadalenques van esdevenir el gènere de ficció per excel·lència de la temporada hivernal. De fet, la postal del Nadal victorià és la que més ha calat en …

Spinoffs literaris, protagonistes perifèrics

Article públicat pel Núvol, 20 d’octubre 2016.  Dos spinoffs clàssics de la literatura anglesa han fet cinquanta anys. Tom Stoppard va estrenar Rosencrantz i Guildenstern han mort, sobre els amics de Hamlet, l’agost de 1966. L’octubre d’aquell mateix any Jean Rhys va publicar L’ampla mar dels Sargassos, una preqüela de Jane Eyre. Ambdós textos col·loquen al centre de les seves històries personatges menors de dos emblemes del cànon literari: Hamlet de William Shakespeare i Jane Eyre de Charlotte Brontë. Corrien els seixanta quan l’efervescència de les contracultures posà en dubte les identitats culturals i desafià l’ordre preestablert. “Els spinoffs contemporanis han estat molt creatius en intentar destapar les veus perdudes: raça, classe i gènere, que són els factors més decisius que han desencadenat la reescriptura”, explica la professora en literatura americana Brigit Spengler, que ha estudiat els spinoffs literaris. L’ampla mar dels Sargassos i Rosencrantz i Guildenstern han mort són obres fundacionals, van encetar o reiniciar una diàleg entre el llegat literari i el món contemporani, i de retruc van saciar la set dels lectors que volen …

La carn del flamenc ‘Al baile’

Crítica publicada al Núvol Juan Carlos Lérida tanca la triologia Los cuerpos del flamenco que va començar el 2010 amb Al toque en el que investigava sobre la corporalitat de la guitarra. La segona entrega va ser Al cante, peça en la que va compartir escenari amb El Niño de Elche el 2014, i aquest cap de setmana va presentar l’última part: Al Baile, viatge en el que l’acompanyen David Climent de loscorderos.sc i el ballarí Gilles Viander. Com si fósssim en una casa en obres l’espectacle arrenca amb soroll que percuteix insistent en el buit negre. La foscor s’esvaeix i en un racó es divisa una massa rosa xiclet que pren forma de tres cossos vestits amb elegància, o bé tres flamencs humanoides enfeintats en ser flamencs. No saps ben bé on ets al començar Al baile; la honestadat dels tres ballarins per cometre la seva missió és autèntica, però la prespectiva amb la que es diposa l’acció és confusa: sembla un documental de La 2 en el que el Tricicle interpretessin tres aus …

Raimon Àvila: “Moviment i emoció són dues cares de la mateixa moneda”

Entrevista publicada a el Núvol. Després de més de vint-i-cinc anys de docència a l’Institut del Teatre, Raimon Àvila, que també ha publicat poesia i teatre, ha escrit dos llibres destinats als intèrprets escènics. A Moure i Commoure (2011) descriu diferents tècniques concretes amb les quals actors, ballarins i músics puguin adquirir consciència corporal. I en el segon, publicat enguany per la Diputació de Barcelona, Impulsos, emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic(2016) indaga el lligam complex entre el moviment i l’emoció d’una manera transversal, des de definicions neurocientífiques fins com navegar entre la gran diversitat de tècniques d’interpretació que han abordat la gran paradoxa de l’actor. En aquesta cruïlla hi ha un nom indispensable, el de Rudolf von Laban (1879-1958), ballarí, coreògraf i teòric del moviment. Ens trobem amb Raimon Àvila a l’Institut del Teatre per parlar d’Impulsos, del bagatge acumulat al llarg dels anys, que l’ha portat a escriure el llibre, i de les descobertes que ha fet al llarg d’aquesta recerca.     Clàudia Brufau: Com vas entrar en contacte amb el treball …

Pina! Un film de Wim Wenders pera Pina Bausch

  Un film de Wim Wenders per a Pina Bausch El cineasta Wim Wenders i els ballarins del Wuppertal Tanz Theatre reten homenatge a Pina Bausch (1940-2009). El film explora fragments de les seves coreografies i posa en escena i sobre la pantalla Le Sacre du Printemps, Cafè Müller, Vollmond i Kontakthof. Des de l’escenari, al boscos, als trens o als carrers indaga en la manera d’experimentar el treball de la companyia, i l’impacte de Bausch sobre la vida artística dels ballarins. De l’encontre inesperat a l’homenatge El cineasta alemany no era cap devot de la dansa, però el 1985 una amiga el va arrossegar a veure un programa doble de Pina Bausch: Cafè Müller (1978) i Le Sacre (1975) a Venècia, on en feien una retrospectiva. Wenders que llavors vivia als EUA i no havia sentit a parlar mai de Bausch es va quedar completament fascinat i emocionat. Al cap d’uns dies els dos artistes es van conèixer en un cafè a prop del teatre, llavors el cineasta ja va expressar el seu desig …