Entrevistes i articles, Featured Text, Paraules en dansa

The Car Man

La història d’un mecànic sota les melodies de Bizet

Mathew Bourne reimagina la famosa música de Bizet en un thriller ambientat als anys 50 al mig-oest americà. Sense seguir la història de Marimée, la coreografia de Bourne vibra amb la mateixa força i passions: desig, gelosia, traïció i venjança.

Argument

Acte primer. Un forester, Luca, arriba a Harmony on comença a treballar de mecànic al garatge-restaurant de Dino. La seva presència en aquest poble italo-americà té un efecte immediat sobre els altres. La dona de Dino, Lana, intenta resistir-se a l’atractiu Luca, però acaba sucumbint i inicien una relació tòrrida. Però no és l’única persona a qui sedueix, al taller Luca es fa amic d’Angelo, un noi del qual els altres mecàniques se’n burlen constantment. El forester l’ajuda a guanyar confiança i l’Angelo se n’enamora sense que la seva xicota, la Rita, se n’adoni. Durant una festa, en Dino comença a sospitar la relació entre la Lana i en Luca, però no en fa massa cas. Després de la celebració troba els dos amants junts, es barallen, la Lana dóna un cop al cap de Dino amb una eina del garatge i en Luca li dóna el cop fatal. L’Angelo troba en Dino al terra cobert de sang. Mentre la policia arriba, Lana escampa diners pel terra, s’aixeca el vestit i fa ensopegar l’Angelo sobre seu per incriminar-lo. Arresten l’Angelo i l’envien a la presó.

Acte segon. En un bar, la Lana i en Luca es deixen veure engalanats, però ell té al·lucionacions sobre la mort d’en Dino i l’empresonament d’Angelo. Lana s’enfada perquè considera que aquests remordiments són un senyal de debilitat. Per demostrar a la Lana que està bé, en Luca comença a jugar-se-la: s’embarca en curses de cotxe, baralles nocturnes per demostrar que és l’home fort que vol aparentar ser.

La Rita visita l’Angelo a la presó i ella li explica que el van culpar d’una cosa que no va fer. Enutjat, fuig de la presó i torna a Harmony on veu la Lana i en Luca. Agafa la Rita com a hostatge i a la nit es deixa veure i es baralla amb Luca. L’Angelo besa en Luca apassionament abans d’empenye’l al terra. En Luca treu una pistola i l’apunta a l’Angelo, però Lana dispara al seu amant.

Una altra Carmen? No, The Car Man!

La reacció del públic que més temia Bourne quan va crear la seva reimaginació de Carmen va ser: “Oh!Una altra Carmen?.” Des de l’òpera de Georges Bizet (1875), coreògrafs i directors d’escena han recorregut molt sovint al mite de la novel·la (1845) de Prosper Marimée. Matthew Bourne ha traslladat la història ambientada en una fàbrica de tabac a Sevilla al taller mecànic-restaurant d’un poble del mig-oest americà fictici, Harmony, als anys cinquanta. Però, no nomès canvia l’escenari, sinó també la història i la converteix en un thriller. Inspirat per la música de Bizet i els temes que afloren en l’òpera: luxúria, passió, gelosia, venjança i assassinat; la història de Bourne fa referència a El carter truca dues vegades (1934), de James M. Cain i l’adaptació al cinema de Lucchino Visconti, Ossessione (1943). The Car Man (2000), és a dir, el mecànic, no segueix la trama de Carmen, la gitana.

Ossessione de Luchino Visconti, Itàlia, 1943. Clara Calama i (Giovanna) Massimo

Cap personatge encarna Carmen per se, però tant Luca com Lana comparteixen l’esperit seductor i fatalment perillós de la gitana. La música d’aquesta producció combina la versió de Carmen de Rodion Shchedrin i temes addicionals de Terry Davies. Bourne utilitza els passos de ballet per plasmar els desitjos i les fantasies dels personatges, mentre que la influència dels grans musicals de Broadway queda palesa en les interpretacions dels personatges i la manera magistral de moure els personatges secundaris.

Matthew Bourne, un coreògraf narrador

Nascut a Londres el 1960, Bourne és un gran narrador i coreògraf que compta amb un gran públic fidel. Fascinat per Hollywood, el teatre i els musicals, de nen era un caçador d’autògrafs i a l’escola dirigia “mini-musicals.” Fins els 22 anys no va fer una classe de dansa i el 1987 va fundar una companyia Adventures in Motion Pictures (AMP), amb la que muntava coreografies de dansa contemporània amb pinzellades còmiques. En el panorama “seriòs” de la coreografia, Bourne va tenir el seu primer gran èxit amb la seva versió del Trencanous, el 1992. Després d’aquest remake, tres anys després va estrenar la seva versió masculina de El Llac dels cignes (1995), que va ser un èxit internacional –és el ballet que es mostra en l’última escena de Billy Elliot. A partir d’altres produccions exitoses, La Ventafocs i The Car Man, va fundar una nova companyia New Adventures. Bourne també ha coreografiat per a musicals com Mary Poppins, Oliver! i My Fair Lady i produccions de teatre de text.

En les seves produccions Bourne sempre explica fàbules de transformació impregnades de referències del món de la dansa, moltíssimes del cinema clàssic de Hollywood –tant de musicals com de film noir– i també de la cultura popular. Bourne té una gran imaginari i domina perfectament el ritme de la narració, tant quan es tracta de comèdia com de tragèdia. Al llarg de la seva carrera l’escenògraf Lez Brotherston i el compositor Terry Davies han estat col·laboradors regulars de les seves aventures artístiques, així com dos ballarins, Scott Ambler i Etta Murffit, són els directors associats de la companyia. new-adventures.net

Fitxa projecció #CaixaForum

New Adventures (2001) – Matthew Bourne. Fitxa artística. Coreografia i direcció de Matthew Bourne. Carmen Suite de George Bizet versionada per Rodin Shchedrin i temes originals de Terry Davies. Direcció orquestra: Brett Morris. Escenografia: Lez Brotherston. Repartiment: Alan Vincent (Luca), Saranne Curtin (Lana), Will Kemp (Angelo), Etta Murfitt (Rita), Scott Ambler (Dino). Ballarins: Vicky Evans, Arthur Pita, Valentina Formenti, Stephen Berkeley-White, Heather Habres, Rachel Lancaster, Shelby Williams, Adam Galbraith, Lee Smikle, Neil Penlington, Ben Hartley, James Leece, Darren J Fawthroop, Michaela Meazza, Paulo Kadow. Producció: Katherine Directors adjunts: Scott Ambler i Etta Murfitt. Estrena de The Car Man: 16 de maig de 2000, Theatre Royal, a Plymouth, Regne Unit.

Anuncis

1 comentari

  1. Retroenllaç: Dansa Filmada al CaixaForum de Barcelona, hivern 2018 | Clàudia Brufau Bonet

Els comentaris estan tancats.