Entrevistes i articles, Featured Text, Paraules en dansa

El Trencanous, la màgia de l’hivern

Una mirada al Trencanous original

Un regal encantat s’emporta d’aventures una nena la nit de Nadal. El ballet, inspirat en un conte d’E. T. A. Hoffman adaptat per Alexandre Dumas, explica la història de Clara Silberhaus i la joguina que li regala Her Drosselmeier, el padrí misteriós. El trencanous és el segon ballet que P. I. Txaikovski va compondre per al coreògraf Marius Petipa i el seu ajudant Lev Ivanov. Es va estrenar el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, juntament amb l’òpera Iolanta, i no va tenir un èxit instantani, tot i que la partitura musical sí. Ara bé, al llarg del segle xx El trencanous es va convertir en el clàssic del Nadal.

El trencanous és una obra interpretada per nens i adults, perquè tothom en gaudeixi, des dels més petits fins als més grans. Sota la música evocadora de P. I. Txaikovski viatgem de la calidesa d’una casa victoriana al regne de les llaminadures, tot passant per una de les obres magistrals de la dansa, el “Vals dels flocs de neu”. Per a aquest ballet, el compositor hi va afegir efectes sonors que ens transporten immediatament a l’hivern; a la màgia del Nadal i el món de les joguines io al bosc nevat en la variació de la fada del sucre.

El Ballet Estatal de Berlín desplega la màgia d’El trencanous amb una gran parella protagonista, Iana Salenko i Marian Walter, i la coreografia de Vasily Medvedev i Yuri Burlaka, experts en ballet clàssic rus. De fet, aquesta posada en escena ret homenatge a l’original del 1892, creada per Lev Ivanov i Marius Petipa. L’escenografia d’Andrei Voytenko recrea els decorats originals de Konstantin Ivanov i Mikhail Botscharov del 1892. Robert Reimer dirigeix l’Orquestra Alemanya de Berlín.

Argument

Primer acte. És la vigília de Nadal. Els familiars i els amics de la família Silberhaus –amb dos fills, Clara i Fritz, el germà– arriben a casa seva. Després de la benvinguda comença la festa, i aleshores arriba Her Drosselmeier, el padrí de la Clara, que és un constructor de joguines. Reparteix joguines i, finalment, regala als germans Silberhaus un trencanous, un soldadet fet de fusta. Fritz el trenca i Clara entristeix. Aquella nit, Clara torna a la sala d’estar i veu un rellotge que ha penjat Drosselmeier. Quan toquen les dotze, un exèrcit de ratolins envaeix l’escenari i el trencanous creix i pren vida. Llavors arrenca una batalla entre els ratolins, comandats pel seu rei, i els soldats de gingebre, liderats pel trencanous. Clara llança una sabatilla per distreure el rei dels ratolins, i el trencanous, que encara està ferit, ho aprofita per clavar-li l’espasa. Els ratolins desapareixen i el trencanous es transforma en un príncep que guia Clara per un bosc sota la llum de la lluna. Neva i els flocs de neu ballen un vals. Finalment, arriben al regne del príncep trencanous.

Segon acte. Al regne de les llaminadures, el trencanous és el príncep Coqueluche i es reuneix amb la reina de les llaminadures i les seves tres germanes, a qui els explica les aventures a casa de Clara. La reina transforma Clara en una princesa del sucre i Drosselmeier es converteix en el mestre de cerimònies. Durant la celebració es ballen danses diverses: l’espanyola, l’àrab, la xinesa, l’eslava o el minuet, i totes representen un dolç diferent. La festa culmina amb el vals de les flors, el gran pas de dos i l’apoteosi final.

Ballet Estatal de Berlín

Els orígens d’aquesta companyia es remunten a l’Òpera Reial d’Unter den Linden que el 1742 va fundar Frederic el Gran. Al començament contractaven ballarins de París per ballar en els interludis de les òperes, però quan aquesta estratègia va resultar ser massa cara, van obrir una acadèmia per formar ballarines pròpies. A finals del segle xix, el ballet va esdevenir un gènere escènic independent i, per tant, com a mirall dels canvis de la dansa escènica europea, a Berlín també s’hi va presentar el nou repertori de ballet. Juntament amb Viena i Stuttgart, Berlín era una de les tres ciutats de parla germànica en què el ballet es va desenvolupar en plenitud. Al llarg del segle xx, la companyia va anar mutant amb les influències de la dansa moderna alemanya i de l’escola de dansa clàssica soviètica, i també amb l’empremta que hi deixava cada director artístic que hi passava, fins a convertir-se avui dia en una companyia que compta amb un repertori molt ampli, que abraça des del ballet clàssic fins a obres totalment contemporànies.

Projecció al #CaixaForum:

Ballet Estatal de Berlín (2014). Fitxa artística. Coreografia: Vasily Medvedev i Yuri Burlaka. Música: P. I. Txaikovski. Repartiment: Iana Salenko (Clara) i Marian Walter (príncep/trencanous). Escenografia: Andrei Voytenko. Director musical: Robert Reimer. Orquestra i cor infantil de l’Òpera Alemanya de Berlín. Durada: 113 min

Anuncis

1 comentari

  1. Retroenllaç: Dansa Filmada al CaixaForum de Barcelona, hivern 2018 | Clàudia Brufau Bonet

Els comentaris estan tancats.