Entrevistes i articles, Featured Text, Paraules en dansa

La Bella Dorment, el ballet de ballets

El Ballet de Ballets: La Bella Dorment de Màrius Petipa

El coreògraf Màrius Petipa es va basar en La bella dorment del bosc, el conte de Charles Perrault, per crear un ballet amb música de P. I. Txaikovski. Estrenat amb el Ballet Imperial Rus de Sant Petersburg, Petipa es va inspirar en la cort de Lluís XIV de França i Versailles –que va fundar la primera acadèmia professional de dansa– per ambientar la posada en escena. El llibret d’aquesta obra coreogràfica monumental, d’un pròleg i tres actes, va ser concebut per Petipa Mateix i Ivan Vsevolozhsky –director dels teatres imperials­– i van seguir la versió dels germans Grimm.

El ballet s’estrenà el gener del 1890 davant del Tsar, que no en va ser gaire entusiasta com tampoc ho van ser les crítiques, tot i així va captivar una generació de balletòmans que el van rescatar de l’oblit. El que sí que va ser una sensació instantània va ser la música va captivar al públic que la va considerar preciosa i gairebé simfònica –les partitures per ballets al segle XIX no tenien gaire qualitat artística, sovint reutilitzaven música d’òperes. El ballet de Petipa es va interpretar per primera vegada fora de Rússia el 1896, i després de la Revolució Russa el ballet va “sobreviure” gràcies als Ballets Russos de Diaghilev que el va posar en escena el 1921 a Londres. Gràcies a la inciativa de l’empresari rus, al llarg del segle XX la majoria de companyies de dansa clàssica del món l’han incorporat en el seu repertori. Com a clàssic del repertori, molts coreògrafs de la segona meitat del segle XX i del XXI han recreat el ballet, és a dir, han reinterpretat el conte i la coreografia.

Pròleg – El Bateig

El rei Florestan i la reina han convidat totes les fades al bateig de la seva filla, la princesa Aurora, perquè en siguin les padrines. Mentre arriben amb obsequis per al nadó, irromp en la festa la fada malvada Carabosse. Enfada perquè no ha estat invitada a la festa, obsequia a la petita princesa amb un fus i amenaça que quan la noia compleixi els setze anys es punxarà amb el fus i morirà. La fada de les Lilàs, que encara no ha ofert el seu regal, promet que Aurora no morirà sinó que caurà en un son profund del qual no en despertarà fins que un príncep li faci un petó.

En el pròleg es pot apreciar fàcilment la dramatúrgia musical i coreogràfica. Les variacions de les fades (cadascuna li regala una virtud femenina). La música de Txaikovski i la coreografia reflecteixen el caràcter de cadascuna. Fixeu-vos també amb l’arquitectura de la coreografia final quan ballen totes les fades plegades.

L’aparició de Carabosse –la instrumentació: el vent metall, que simbolitza el mal, la foscor– en contrast amb la Fada de les Lilàs –que inclou una arpa. En aquest escena la pantomima és més important que la dansa.

Pantomima, la narració en el ballet. Per entendre millor com treballen els ballarins aquests personatges que narren a través de la pantomima, aquí teniu un vídeo del Royal Ballet, en el qual Monica Mason, una exballarina i llavors directora, explica l’entrada de Carabosse a una ballarina que interpretarà per primera vegada el personatge.

En aquest altre vídeo Darcey Bussell i Monica Mason –exballarines principals– amb una altre ballarina s’endinsen en el personatge de la Fada de les Lilàs, que és el personatge que narra en certa manera el ballet.

Acte I – L’encanteri

És el setzè aniversari de la princesa Aurora i han vingut quatre prínceps a demanar la seva mà en matrimoni. Un criat descobreix tres dones filant, ho comunica i el rei Florestan. que ha prohibit tots els fusos i agulles, en un atac de fúria decideix que les dones han de morir. La reina demana clemència perquè és l’aniversari de las seva filla, el rei accedeix. Mentre Aurora balla, és interrompuda per una vella dona que li ofereix un fus. Curiosa, hi juga i es punxa. Cau en un son profund. La dona vella revela seva autèntica identitat, és Carabosse que recorda el seu encanteri i desapareix. Aleshores arriba la Fada de les Lilàs per complir la seva promesa. Llança un encanteri de son a tothom i fa que creixi un bosc espès que cobreixi el palau.

“L’Adagi de la Rosa”

“L’Adagi de la Rosa” (coreografia original de Marius Petipa) és tota una declaració de principis i una subtil subversió de l’estereotip de donzella indefensa. A la festa de celebració del seu setzè aniversari, Aurora balla amb quatre pretendents, prínceps vinguts d’altres països que aspiren a casar-se amb ella. Al principi es mostra tímida, però a poc a poc agafa confiança i es mostra eloqüent i capaç de quedar-se en equilibri sense l’ajuda de cap ballarí. En efecte, aquest adagi és tècnicament molt complicat. Després d’interpretar una allegro brillant (la primera variació –solo), la ballarina que interpreta Aurora ha de desaccelerar per aguantar-se en equilibri. Els quatre prínceps li ofereixen la mà i ella es recolza. La ballarina és al centre de l’escenari i la música de Txaicovski s’enfila al clímax.

Acte II – La visió

Cent anys després, el príncep Florimunt/Desiré –aquest nom varia segons la versió– caça al bosc amb altres membres de la cort. Veuen un cérvol i els seus acompanyants el persegueixen, mentre que el jove príncep es queda enrere, somiant pensarós en l’amor ideal. Apareix la Fada de les Lilàs i li mostra una visió de la princesa Aurora. Ell li suplica que el porti al lloc on dorm. A les portes del palau es troben Carabosse, la qual és expulsada per la Fada de les Lilàs. Al final, el príncep desperta a la princesa amb un petó: l’encanteri es trenca i Carabosse finalment és vençuda.

El segon acte de la Bella Dorment de Peitpa és, com molts altres ballets clàssics, un acte blanc.

Acte III – Les noces

Els personatges dels contes de fades –la Caputxeta Vermella o el Gat amb botes– assisteixen a les noces del príncep i Aurora. En el tercer acte hi trobem el grand pas de deux.

Grand pas de deux: entrada, adagi, variacions i coda

A l’Entrée és l’entrada de la ballarina i el ballarí, de vegades és simultània i de vegades no.

L’adagi és la part del grand pas de deux en la qual es despleguen els moviment més elegants i la coreografia en parella més elaborada. Normalment la ballarina interpreta passos elegants i suspesos, per la seva banda el ballarí la sosté. Tant la ballarina com el ballarí intenten aparentar total facilitat, és a dir, no s’ha de veure l’esforç físic. Normalment hi ha molts equilibris de part de la ballarina.

Les variacions són les demostracions de virtuosisme en format de solo de cada ballarí. La dels homes normalment consisteix en salts i girs.

I la coda és la recapitulació del grand pas de deux que culmina amb un clímax virtuosístic (a nivell de passos coreogràfics) i musicals.

 Els convidats de luxe: virtuosisme i apoteosi

Tal i com al pròleg les fades tenen molt de protagonisme i aporten varietat, a les Noces els convidats d’altres contes aporten la varietat i color a l’escena. Aquí teniu alguns exemples:

El gat en botes

Apoteosi final

En el fons és un ballet de cort i al final de la celebració es suma tot el cos de ball que ha estat mirant el què passava al centre de l’escenari. Ballen una masurca, una dansa de cort original de Polònia. A partir de 2:20:00

La Bella Dorment ha estat carn d’adaptacions i actualitzacions.

Aquí teniu un enllaç sobre la Bella Dorment de Mats Ek.

 

Anuncis