Featured Text, Paraules en dansa

Giselle, unes notes

Giselle va ser un èxit immediat quan s’estrenà a la Salle Le Peletier de París, el 28 de juny de 1841, l’obra consagrà a la jove ballarina Carlota Grisi, la primera Giselle. El ballet, idea original de l’escriptor i crític de dansa Théophile Gautier, va captivar el públic parisí que es veia, d’una manera o altra, reflectit en el destí de la jove camperola alemanya o del duc Albrecht. Per remot que pugui semblar el relat sobre aquests amants rurals desafortunats, apel·lava una qüestió que preocupava al públic burgès de meitats del segle XIX: amor romàntic vs. matrimoni de conveniència. Giselle ens parla d’amor, traïció, venjança i perdó; l’atracció entre dues persones d’estrats socials diferents. Tracta de la tasca complexa de prendre decisions en una societat classista: cal seguir el que ens dicta el desig o la raó? Cal que ens escoltem els altres?

Gautier s’inspirà en una llegenda recollida per Heinrich Heine a De l’Allemagne sobre les willis –esperits de noies joves mortes abans de les noces– i del poema “Fantômes”, de Victor Hugo, en el que una noia espanyola mor exhausta per ballar massa. El llibret l’articulà el dramaturg Jules-Henri Vernoy i la partitura la va compondre Adolphe Adam. El compositor va seguir l’estructura dramàtica del llibret, i utilitzà per primera vegada en la història del ballet leitmotivs –una frase musical curta associada a un personatge o idea– així doncs, n’hi ha un per l’amor de Giselle i Albercht, i un altre per les willis. D’aquest dream team que va donar llum a aquesta obra emblemàtica, no podem obviar el treball dels coreògrafs: Jean Coralli i Jules Perrot. Només va firmar el ballet en Coralli, però Perrot va crear les variacions –solos– i els passos de dos dels protagonistes, interpretats per Carlota Grisi i Lucien Petipa –el germà de Marius Petipa, el coreògraf de La Bella Dorment. Més endavant quan Marius Petipa va posar en escena Giselle a Sant Petersburg, aquest coreògraf va crear una variació nova per a Giselle en el primer acte (destaca perquè tècnicament és més complicada) i el pas de dos dels camperols, tota una demostració de virtuosisme.

Giselle, Acte II, The Royal Ballet.

 

Anuncis