Mes: Mai de 2017

Giselle, unes notes

Giselle va ser un èxit immediat quan s’estrenà a la Salle Le Peletier de París, el 28 de juny de 1841, l’obra consagrà a la jove ballarina Carlota Grisi, la primera Giselle. El ballet, idea original de l’escriptor i crític de dansa Théophile Gautier, va captivar el públic parisí que es veia, d’una manera o altra, reflectit en el destí de la jove camperola alemanya o del duc Albrecht. Per remot que pugui semblar el relat sobre aquests amants rurals desafortunats, apel·lava una qüestió que preocupava al públic burgès de meitats del segle XIX: amor romàntic vs. matrimoni de conveniència. Giselle ens parla d’amor, traïció, venjança i perdó; l’atracció entre dues persones d’estrats socials diferents. Tracta de la tasca complexa de prendre decisions en una societat classista: cal seguir el que ens dicta el desig o la raó? Cal que ens escoltem els altres? Gautier s’inspirà en una llegenda recollida per Heinrich Heine a De l’Allemagne sobre les willis –esperits de noies joves mortes abans de les noces– i del poema “Fantômes”, de Victor Hugo, …