Entrevistes i articles, Paraules en dansa, Sin categoría

Coppélia, de Maguy Marin

Cicle Dansa Filmada, Caixaforum Barcelona (II) i Saragossa (III).

Projecció 5 de febrer de 2017. 

Un ballet a l’extraradi urbà
Argument

En un barri d’extraradi, una parella jove, en Franz i la Swanilda, es discuteixen perquè ell està obsessionat amb una noia que llegeix en un balcó –no saben que és una nina creada per en Dr. Coppelius, un home vell i solitari. Franz no és l’únic noi que admira aquesta mena de Barbie, és a dir, Coppélia. De nit, Swanilda irromp a l’apartament del Dr. Coppelius, on troba una pel·lícula i es disfressa de Coppélia. Projecta la pel·lícula on surt l’autòmata, però Dr. Coppelius l’enganxa in fraganti. Quan Swanilda fuig hi entra Franz, que ha escalat pel balcó. Els dos homes es posen a beure i ha admirar Coppèlia projectada a la pantalla. La imatge de la dona es multiplica al cel·luloide, però sota l’afecte de l’alcohol en Dr. Coppelius i Franz s’adormen. De manera simbòlica, les rèpliques de Coppélia (homes i dones vestits com la nina) invadeixen la casa del vell per jugar i mofar-se dels dos homes. Finalment desperten, Franz retorna als braços de la seva Swanilda i Coppelius es queda sol.

De l’ambientació rural a l’urbana

Estrenat el 1870, Coppélia és considerat l’últim ballet romàntic. Còmic i desenfadat, aquest ballet va ser coreografiat per Arthur Saint-León i Léo Delibes va compondre la música. Aquesta partitura és una fita del seu gènere per la qualitat insòlita, ja que des de Giselle (1841, música d’Adolphe Adam) no s’havia escrit bona música per a ballet. L’argument del ballet sorgeix de l’adaptació del conte L’home de sorra de E.T.A Hoffman, molt suavitzat. La història del ballet romàntic està ambientada en un poble centreeuropeu, i els protagonistes són Franz i Swanilda (dos camperols), i eDr. Coppelius.

A principis dels anys noranta, Maguy Marin va trobar que aquest ballet era fàcilment traduïble a l’actualitat, a causa de la crisi econòmica els joves passaven el temps a fora al carrer, perquè no tenien feina. A més, la joguina de Dr. Coppelius en aquesta obra de Marin esdevé l’ideal de bellesa femenina de la cultura popular: una model d’anunci. Coppélia és una imatge prefrabricada de la bellesa femenina, mentre Swanilda és una noia de carn i òssos. El missatge de Marin és clarament feminista i la seva coherència teatral fa que tots els moviments sorgeixen de la necessitat d’explicar la història i retratar els personatges nítidament.

La dansa-teatre de Maguy Marin

Marin és una de les coreògrafes més interessants i rellevants de la seva generació, la de la nova dansa francesa (nouvelle danse française). La seva obra és sofisticada i refinada, però mai sòbria i sempre intrigant. Al llarg dels anys, Marin ha anat canviant l’ús dels mitjans expressius i ha abarcat una gran ventall de temàtiques. Malgrat la varietat, el que tenen en comú les seves obres són les imatges metafòriques i al·legòriques. Influenciada per la fusió de la dansa moderna i clàssica i les coreografies per a les masses, característiques de Maurice Béjart, les peces que creà Marin als anys sentanta com La jeune fille et la mort (1979), responen a l’estil del coreògraf francès. A partir dels vuitanta, quan la dansa-teatre provinent del Wuppertal Tanz Theatre va influenciar profundament la coreografia europea, Maguy Marin va dur l’ampli ventall de recursos escènics que desplegava el treball de Pina Bausch al seu territori. Així doncs, en aquesta època crea peces emblemàtiques com May B (1981), o la seva peculiar i exitosa adaptació de La Ventafocs, Cendrillon (1985), ballet ambientat en una casa de nines en el que s’explora la psicologia infantil.

La coreògrafa francesa d’arrels espanyoles

be7ecaca534f98c4ca134e527b12d4c8-1461309102Filla d’espanyols, Maguy Marin va nèixer el 1951 a Toulouse. Comença a ballar professionalment amb el Ballet d’Estrasburg i després s’instal·la a Brussel·les per continuar els seus estudis a l’escola Mudra de Maurice Béjart. El 1974 entrà a formar part del Ballet del Segle XX, dirigit per Béjart, i en aquesta companyia també inicia la seva trajectòria com a coreògrafa. Deixà el ballet de Béjart el 1977 i un any més tard guanyà un concurs prestigiós de coreografia de Bagnolet, i fundà la seva pròpia companyia, que a partir del 1985 va esdevenir el Centre Coreogràfic Nacional de Créteil i de la Vall del Marne. A més de crear per a la seva pròpia formació, Marin ha estat conividada per diferents companyies com el Ballet de l’Òpera Nacional de París, l’Òpera de Lió –companyia de la qual també va ser coreògrafa resident–, el Ballet Nacional Holandès, o el Netherlands Dans Theatre. Des del 1998, Marin ha dirigit diferents centres coreogràfics a França, des dels quals ha continuat creant noves i remuntant antigues coreografies. Actualment dirigeix Ramdam, un centre d’art experimental.

Fitxa artística de la pel·lícula projectada al Caixaforum.

Coreografia: Maguy Marin  / Música: Léo Delibes / Repartiment: Françoise Joullie (Swanilda), Josu Zabala (Franz), Nerses Boyadjian (Coppélius), Maria Brown (Coppélia) i els ballarins del Ballet de l’Òpera de Lió / Escenografia: Renaud Gaulot i Pierre Colomer/ Vestuari: Montserrat Casanova / Fotografia i elements audiovisuals: Philippe Durand / Interpretació musical: Orquestra de l’Òpera dirigida per Lió Kent Nagano/ Realització: Thomas Grimm