Mes: Desembre de 2016

Spinoffs literaris, protagonistes perifèrics

Article públicat pel Núvol, 20 d’octubre 2016.  Dos spinoffs clàssics de la literatura anglesa han fet cinquanta anys. Tom Stoppard va estrenar Rosencrantz i Guildenstern han mort, sobre els amics de Hamlet, l’agost de 1966. L’octubre d’aquell mateix any Jean Rhys va publicar L’ampla mar dels Sargassos, una preqüela de Jane Eyre. Ambdós textos col·loquen al centre de les seves històries personatges menors de dos emblemes del cànon literari: Hamlet de William Shakespeare i Jane Eyre de Charlotte Brontë. Corrien els seixanta quan l’efervescència de les contracultures posà en dubte les identitats culturals i desafià l’ordre preestablert. “Els spinoffs contemporanis han estat molt creatius en intentar destapar les veus perdudes: raça, classe i gènere, que són els factors més decisius que han desencadenat la reescriptura”, explica la professora en literatura americana Brigit Spengler, que ha estudiat els spinoffs literaris. L’ampla mar dels Sargassos i Rosencrantz i Guildenstern han mort són obres fundacionals, van encetar o reiniciar una diàleg entre el llegat literari i el món contemporani, i de retruc van saciar la set dels lectors que volen …

La carn del flamenc ‘Al baile’

Crítica publicada al Núvol Juan Carlos Lérida tanca la triologia Los cuerpos del flamenco que va començar el 2010 amb Al toque en el que investigava sobre la corporalitat de la guitarra. La segona entrega va ser Al cante, peça en la que va compartir escenari amb El Niño de Elche el 2014, i aquest cap de setmana va presentar l’última part: Al Baile, viatge en el que l’acompanyen David Climent de loscorderos.sc i el ballarí Gilles Viander. Com si fósssim en una casa en obres l’espectacle arrenca amb soroll que percuteix insistent en el buit negre. La foscor s’esvaeix i en un racó es divisa una massa rosa xiclet que pren forma de tres cossos vestits amb elegància, o bé tres flamencs humanoides enfeintats en ser flamencs. No saps ben bé on ets al començar Al baile; la honestadat dels tres ballarins per cometre la seva missió és autèntica, però la prespectiva amb la que es diposa l’acció és confusa: sembla un documental de La 2 en el que el Tricicle interpretessin tres aus …

Raimon Àvila: “Moviment i emoció són dues cares de la mateixa moneda”

Entrevista publicada a el Núvol. Després de més de vint-i-cinc anys de docència a l’Institut del Teatre, Raimon Àvila, que també ha publicat poesia i teatre, ha escrit dos llibres destinats als intèrprets escènics. A Moure i Commoure (2011) descriu diferents tècniques concretes amb les quals actors, ballarins i músics puguin adquirir consciència corporal. I en el segon, publicat enguany per la Diputació de Barcelona, Impulsos, emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic(2016) indaga el lligam complex entre el moviment i l’emoció d’una manera transversal, des de definicions neurocientífiques fins com navegar entre la gran diversitat de tècniques d’interpretació que han abordat la gran paradoxa de l’actor. En aquesta cruïlla hi ha un nom indispensable, el de Rudolf von Laban (1879-1958), ballarí, coreògraf i teòric del moviment. Ens trobem amb Raimon Àvila a l’Institut del Teatre per parlar d’Impulsos, del bagatge acumulat al llarg dels anys, que l’ha portat a escriure el llibre, i de les descobertes que ha fet al llarg d’aquesta recerca.     Clàudia Brufau: Com vas entrar en contacte amb el treball …