Entrevistes i articles, Paraules en dansa

‘La Bella dorment’, de Mats Ek

Un conte revisitat

Aurora no és una princesa, sinó una adolescent, filla d’uns burgesos que li han donat una infància i educació privilegiada. Se sent sufocada per la sobreprotecció dels seus pares i s’enamora a l’instant de cada noi que se li creua, amb més pinta de rebel millor. Carabosse, un camell, la sedueix i la tempta amb una “agulla”. Ella cau en un coma provocat per les drogues. Les fades són les llevadores que al llarg del ballet es converteixen en personatges de la cultura pop i el príncep és un telespectador.

Alerta! Contes de fades: terreny pantanós!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Mats Ek adverteix: “Un conte de fades és com un caseta de camp acollidora amb un senyal a la porta que diu: Alerta: terreny pantanós!”. Ell mateix havia actuat en ballets clàssics com a cos de ball. Encuriosit i fascinat, per l’atracció que sent el gran públic pel Llac dels Cignes, Giselle o La Bella Dorment, ha investigat en les històries i els personatges, per aclarir-ne els aspectes més ambigüus. Sense traïr-ne l’essència, posa el dit a la llaga on les convencions del ballet ho adornen amb decorum. És a dir, del context de conte de fades ens trasllada a la vida real.

El ballet de ballets. Marius Petipa va concebre La Bella Dorment del Bosc el 1890, obra basada en el conte de Charles Perrault i amb la música de P.I. Txaicovski, pel Ballet Imperial Rus de Sant Petersburg. La prima ballarina, Carlota Brianza, que interpretava a Aurora, havia d’encarnar la dona ideal del coreògraf: bella, valenta i intel·ligent. De fet, l’’Adagi Rosa’ és tota una declaració de principis i un trencament subtil amb l’estereotip de donzella indefensa. A la festa de celebració del seu setzè aniversari, Aurora balla amb quatre pretendents, al principi es mostra tímida, però poc a poc, agafa confiança i es mostra eloqüent i capaç de quedar-se en equilibri sense l’ajuda dels ballarins. Però, si és tan llesta, per què segueix a la fada malvada Carabosse i es punxa amb el filó?

Mats Ek indaga en el terreny pantanós, per traduir la fiblada i la màgia negra en una situació realista. Què podria temptar a una adolescent sobreprotegida pels pares que vol descobrir món i emocions fortes? Cau sota l’afecte d’un camell atractiu i misteriós i les drogues. No és el primer coreògraf en retornar a un ballet canònic per modernitzar-lo, ell mateix es va interessar en la fòrmula per les adaptacions de John Neumeier. Hi ha qui considera que reescriure un relat o un ballet denota manca de creativitat, però les seves adaptacions, accessibles en forma, vocabulari i contingut han aportat significativament a la dansa. Després de veure els ballets de Mats Ek, els clàssics s’entenen des d’una prespectiva menys ingènua.

L’èpica de la quotidianitat

Mats Ek ens col·loca al voltant d’un objecte comú, com un cotxe, una taula o un televisor. Mestre del muntatge teatral, les seves obres tenen un ritme dramàtic calibradíssim: salta d’un registre a un altre –mai de manera gratuïta–, de l’estat oníric al còmic a través una musicalitat única, amb la que ens alimenta les emocions per portar-nos als indrets més inesperats. Ek converteix La Bella Dorment en un drama íntim, però la música de Txaikovski, pensada per un gran cos de ball movent-se sobre l’escenari, emana èpica. Per això, el coreògraf mutiplica els personatges principals, és a dir, el cos de ball apareix com a rèpliques d’Aurora, Desiré o Florestan. L’èpica dels ballets de Mats Ek és una celebració de la vida quotidiana, dels conflictes, dilemes, pors i traumes que ens pertanyen a tots, amb una mirada crítica, política i social.

Mats Ek: entre la dansa i el teatre

Mats Ek. © Vladimir Vyatkin / RIA Novosti / AFP

Mats Ek (Malmo, 1945) és un dels coreògrafs més influents de la dansa contemporània a Europa. Els seus pares van ser figures rellevants de la cultura sueca. La seva mare era la llegendària Brigit Cullberg, que va ser de les primeres coreògrafes en utilitzar el potencial de la fusió de la dansa clàssica i la moderna. Tot i que la dansa va formar part de la seva vida des de la infància, Mats Ek es va inclinar primer pel teatre, va estudiar direcció teatral, fins i tot va treballar amb el director de teatre i cinema Ingmar Bergman i va dirigir el teatre de titelles d’Estocolm. El 1973 va aparcar la carrera de director teatral per ingressar com a ballarí a la companyia de la seva mare, el Cullberg Ballet, on va començar a coreografiar, i a la temporada 1975/6 va actuar en ballets clàssics dins del cos de ball del Ballet de l’Òpera de Düsseldorf.

Treballa com a ballarí i coreògraf al Nederlands Dans Theatre (NDT), dirigit per Jiri Kylián i amb qui ha mantingut una llarga relació professional, el 1980/1. Torna al Cullberg Ballet per dirigir la companyia i en aquesta etapa comença a crear amb la seva companya, la ballarina sargossana Ana Laguna, que estrena els rols principals de Giselle(1982) o Carmen (1992). El 1993 deixa la direcció del Cullberg i col·labora com a coreògraf independent amb companyies prestigioses com el ballet de l’Òpera de París, NDT, el Ballet d’Hamburg i el de Stuttgart o la Compañía Nacional de Danza. Al llarg de la seva carrera també ha creat ballets per a televisió com Smoke (1995), amb Sylvie Guillem i Niklas Ek, o bé els ha adaptat com el cas de La Bella Dorment. Enguany, als seus 70 anys, Mats Ek ha posat punt i final a la seva carrera per jubilar-se. Al llarg de la seva carrera va dirigir teatre a Estocolm amb muntatges com el Don Joan, de Molière (1999) o Andròmaca, de Jean Racine (2002).

Fitxa artística de la versió per a tv del Cullberg Ballet

Coreografia i direcció: Mats Ek/ Música: P.I. Txaikovski/ Ballarins del Cullberg Ballet: Vanessa de Ligniere, Gamal Gouda, Gunilla Hammar, George Elkin, Torun Robstand, Talia Paz, Monica Mengarelli, Yamit Kalef, Josef Tran, Giovanni Bucchieri./ Interpretació musical: Orquestra Filarmònica Nacional de Suècia, dirigida per Richard Bonynge/ Escenografia i vestuari: Peder Freij/ Il·luminació: Erik Berglung/ Realització: Gunilla Wallin/ Una producció de la BBC. Coreografia creada el 1996 per al Ballet d’Hamburg.

Anuncis