Calaix de sastre, Cultura en qüestió

La seductora actualitat política a “The Good Wife”

Un candidat fictici salta al ring Demòcrata

Aquesta temporada, la sèrie The Good Wife de CBS (creada per Michelle i Robert King) es llança de ple a la campanya per les primàries del Partit Demòcrata, i posa el governador d’Illinois, Peter Florrick (Chris Noth), al ring dels demòcrates tot comptint amb els candidats: Hillary Clinton, Bernie Sanders i Martin O’Malley.

The-Good-Wife2 2

El matrimoni Cliton (1998) i el matrimoni Florrick (2009)

Des del seu inici, la sèrie dels King ha dibuixat paral·lelismes amb la peripècies dels Clinton, tot just arrenca quan esclata un escàndol sexual de fiscal de Chicago, Peter Florrick, i la seva dona Alicia (Julianna Margulies), la protagonista de la sèrie, li dóna suport públic. S’ha especulat si el personatge d’Alicia Florrick està inspirat en Hilary Clinton –una advocada que aguanta els alts i baixos de la carrera política del seu marit amb infidelitats incloses–. Deixant el suposat mirall entre una primera dama i l’altra, el cert, és que al llarg de les diferents temporades, s’ha pronunciat el nom Clinton amb més o menys freqüència.

Una campanya fictícia a temps real

Els showrunners d’aquesta sèrie s’ha aventurat a fer oposició a Hillary Clinton des de la pantalla petita, perquè “de vegades el que passa a les notícies és molt més interessant”, va declarar Robert King a Vulture magazine. The Good Wife s’ha sumat a les línies narratives en temps i context real com Homeland i Scandal. Com es presenta aquesta pugna demòcrata amb l’entrada al ring del candidat fictici? En aquesta llarga creuada cap a la Casa Blanca, Peter Florrick es trobarà al Caucus d’Iowa (un dels esdeveniments més importants de les primàries) al febrer amb la resta de candidats demòcrates.

De fet, el que més preocupa als King és “la poca certesa que que dóna la política. Hauríem de dir als polítics que fossin més consistents amb el seu comportament”. Un dels problemes que suposa a nivell de guió aquesta campanya a temps real és que un candidat l’abandoni, com va ser el cas de Scott Walker. Per tant, els episodis estan molt focalitzats amb l’obsessió per Hilary Clinton i també es parla de Bernie Sanders. En el gran paraigües ideològic del partit demòcrata, si Sanders és a l’esquerra de Clinton, Peter Florrick es posiciona a la dreta. L’estratègia, del governador fictici, segons expliquen els showrunners, és quedar segon a Iowa per a fer-se valdre com a vicepresident.thegoodwife 2

Amb tanta presència de Hillary Clinton, encara que no aparegui, s’indaga en ella com a persona? Segons els creadors d’aquesta sèrie, no volen influenciar al públic i només en faran referències. El que sempre han mostrat és l’intricat món de la política entre bastidors, i en aquesta temporada amb el ‘plus’ d’una campanya presidencial amb un rerefons real i actual, és a dir, que Clinton i Sanders a l’univers de The Good Wife són simplement part del decorat.

La connexió realitat política-ficció

Ara bé, l’exassessor del president Barak Obama Dan Pfeiffer considera aquesta entrada a la pugna demòcrata és perversa. Però el cert, és que sempre hi hagut un relació estreta entre cultura popular i política, però ara sembla ser més intensa, amb unes sèries de televisió que s’emmirallen en l’actualitat política. La ficció veu de la realitat, i els personatges polítics reals amb més o menys entusiasme han de conèixer-les, per estar en consonància amb les referències de la població. I els programes informatius tampoc se n’escapen.

Dan Pfeiffer pot qualificar aquesta incisió de la ficció a la campanya real de perversa, però els partits fans ús de la televisió i dels mitjans de comunicació en general, en els que no han de pagar per aprèixer. En la campanya per les eleccions generals de l’Estat Espanyol, els polítics volen mostrar altres fascetes. Per què? Per ensenyar la seva ‘cara’ humana. Necessitem saber com educa Albert Rivera al seu fil,l per exemple? Atenció a la crítica de la Mònica Planas al diari Ara.  La ficció es serveix de les notícies i els equips dels partits polítics posen sobre l’escena televisiva als seus personatges ‘reals’. Què és més pervers?

Alguns exemples d’aquesta febre:

Barack Obama com a crític de TV i els Clinton també veuen la tele.

Pablo Iglesias i les lliçons polítiques de Joc de Trons.

King’s landing i el Parlament de Catalunya. L’inici del programa especial de les eleccions del 2012 de TV3 és una imitació descarada dels títols de crèdit de Game of thrones.

 

Anuncis