Cultura en qüestió, Sin categoría

Art o negocis?

10AUCTION1-master675 2

Quan es parla básicament del preu de l’art, d’una obra en particular per exemple, quina mena d’informació estem tractant?

Dilluns 9 de novembre, la subhasta que es va celebrar a Christie’s sota el títol –que li donava un cert aire d’exposició– “La musa de l’artista” va col·locar una de les obres més rellevants del pintor italià Amadeo Modgliani, Nu couché (1917), en la segona posició del rànquing d’obres venudes en una subhasta per 170,4 milions de dolars. Les dones d’Alger (versió 0) de Pablo Picasso continua mantenint la primera posició des de la seva venta a la mateixa casa de subhastes el maig passat. En aquesta carrera aferrissada al rànquing, que incentiva l’especulació econòmica de l’art, la qüestió és: “Art o negocis?” A la majoria de diaris generalistes espanyols i anglosaxons la notícia o la crònica, sobre aquesta subhasta que liderava el preu de l’obra de Modgliani, es situa dins la secció de cultura. En canvi, a The Wall Street Journal sota l’etiqueta de Business. Cultura o Business, d’alguna manera o altra, Modgliani, de moment, ostenta la medalla de plata en la lliga de Christie’s.

S’explica com funciona el mercat de l’art, s’ofereix un context? En general, les notícies aporten pocs elements per interpretar la rellevància artística de l’obra  com a  El País o quatre apunts útils com el cas de El Mundo. Però, partint de la notícia de la subhasta, per què no es fa una petita pinzellada sobre el context socio-ecònomic del mercat artístic (de l’art que es pot posseïr) per aclarir un dels possibles perquès. Què empeny al sr. Liu Liqian a adquirir aquest retrat? I per què Nu Couché passa per davant de d’obres de Balthus, Gustave Courbet, Roy Lichtenstein o Yoshitomo Nara. Les cròniques que en fan un retrat més complet  són la The Wall Street Journal i la de l’ABC –que extreu bona part de la informació del diari de Nova York. En aquests dos casos ens situen en una bombolla del mercat de l’art que podria explotar en qualsevol moment. A més, indiquen quins factors juguen un paper més decisiu en la venta d’una obra. Com per exemple, el fet aquesta obra hagi estat en mans d’una sola família durant sis dècades, la família de col·lecionistes italians Mattioli. És l’exclusivitat, doncs, el que ven?

Segons el crític d’art Jonathan Jones de The Guardian és el sexe: “Una cosa que prova que els col·leccionistes d’art pujant en una subhasta, amb milions a la seva disposició, no són gaire diferents de tu o jo quan anem a una llibreria a comprar Les 50 ombres de Grey (…) El sexe és el millor venedor. (…) Nu couché és una obra mestra de la sensualitat.” De fet, el paper del crític d’art és decodificar el valor i els fenòmens culturals, és a dir, oferir al lector claus per entendre què representa aquesta musa inclinada, i per tant a ulls dels col·lectors quin és el seu atractiu “econòmico-artístic”: “Modgliani ha estat sempre destinat a ser un favorit dels col·lecctionistes perquè barreja l’excitació modernista amb la seducció tradicional.” Definitivament, aquest tipus de notícia necessita anar acompanyada d’una crònica o article interpretatiu, perquè sinó es cau en la neutralitat d’uns fets que difuminen les causes i les conseqüències.

Enllaços d’interès:

Art News

The World’s most expensive paintings Programa presentat pel crític d’art Alaister Sooke en el que es repassa el rànquing.

Anuncis